Glaceres, gel i neu es redueixen de manera accelerada a la península Ibèrica
|
Investigación
L’última dècada, les glaceres a Espanya han experimentat un retrocés accelerat, amb una significativa pèrdua d’extensió i gruixos. Aquest procés n’ha reduït el nombre i ha generat processos característics de les fases finals abans que desapareguin. A les ciutats, on resideix més del 81 % de la població, s’està produint un augment de temperatures sense precedents, impulsat pel canvi climàtic i agreujat per l’efecte illa de calor urbana. Aquesta tendència intensifica les onades de calor, amb impactes directes en la salut i la qualitat de vida dels ciutadans.
Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe CLIVAR-Spain, una publicació científica coordinada per un comitè que lideren la catedràtica Isabel Cacho, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, i Gabriel Jordà, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia a Mallorca (COB-IEO).
L’informe, que es va presentar el 13 de març a la seu de la Fundació Biodiversitat, aporta una visió detallada dels impactes i riscos climàtics en els ecosistemes terrestres i marins a Espanya, i complementa les conclusions del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès). En la presentació han participat el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán; la directora general de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Elena Pita; la presidenta de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), María José Rallo, i els coordinadors del comitè CLIVAR-Spain, Gabriel Jordà i Isabel Cacho, amb diversos autors de l’informe.
|
Investigación
L’última dècada, les glaceres a Espanya han experimentat un retrocés accelerat, amb una significativa pèrdua d’extensió i gruixos. Aquest procés n’ha reduït el nombre i ha generat processos característics de les fases finals abans que desapareguin. A les ciutats, on resideix més del 81 % de la població, s’està produint un augment de temperatures sense precedents, impulsat pel canvi climàtic i agreujat per l’efecte illa de calor urbana. Aquesta tendència intensifica les onades de calor, amb impactes directes en la salut i la qualitat de vida dels ciutadans.
Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe CLIVAR-Spain, una publicació científica coordinada per un comitè que lideren la catedràtica Isabel Cacho, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, i Gabriel Jordà, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia a Mallorca (COB-IEO).
L’informe, que es va presentar el 13 de març a la seu de la Fundació Biodiversitat, aporta una visió detallada dels impactes i riscos climàtics en els ecosistemes terrestres i marins a Espanya, i complementa les conclusions del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès). En la presentació han participat el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán; la directora general de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Elena Pita; la presidenta de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), María José Rallo, i els coordinadors del comitè CLIVAR-Spain, Gabriel Jordà i Isabel Cacho, amb diversos autors de l’informe.
La criosfera: un declivi accelerat a la península Ibèrica
Les glaceres espanyoles han experimentat un ràpid retrocés en l’última dècada, amb una notable pèrdua d’extensió i gruixos. Així, el nombre de glaceres ha disminuït significativament i han sorgit nous processos evolutius característics de les fases finals abans que desaparegui definitivament.
El permagel —el terra permanentment glaçat— està desapareixent a Sierra Nevada i presenta clars signes d’escalfament al Pirineu, la qual cosa accelera fenòmens d’inestabilitat com despreniments de roques i allaus. Aquesta situació suposa un risc per a muntanyencs i excursionistes als massissos més alts i fa evident la necessitat de desenvolupar directrius específiques per mitigar els perills. A més, els registres a llarg termini revelen una disminució en la durada de la capa de neu i la seva acumulació màxima a la península Ibèrica, fet que posa en risc els recursos hídrics que depenen del desglaç en zones de muntanya.
També perillen els arxius paleoambientals emmagatzemats a les coves de gel del Pirineu i Pics d’Europa, que contenen informació climàtica valuosa dels últims mil·lennis. La reducció del gel en aquestes cavitats està directament relacionada amb l’augment de les temperatures hivernals i la reducció de les precipitacions.
Les aigües oceàniques s’escalfen a un ritme superior al global
Les dades recopilades per CLIVAR-Spain confirmen que totes les aigües oceàniques que envolten Espanya s’estan escalfant a una velocitat un 67 % superior a la mitjana global, amb una taxa de 0,25 °C per dècada, davant el 0,15 °C per dècada de la resta dels oceans del planeta. No obstant, hi ha algunes excepcions a aquesta tendència en regions costaneres, com la costa oest i nord de la península Ibèrica i el sistema d’afloraments de les Canàries, on fins i tot s’han observat tendències de refredament.
El Mediterrani destaca també per ser una de les regions més afectades pel canvi climàtic, amb un ritme d’escalfament entre dos i tres vegades superior al global des de la dècada de 1980. Aquest fenomen provoca un augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor marines, així com més salinització de les aigües superficials. Un Mediterrani més càlid intensifica els esdeveniments convectius i les precipitacions extremes —especialment a la tardor—, la qual cosa podria agreujar el risc d’episodis meteorològics adversos.
Desafiaments climàtics i riscos emergents
L’informe mostra una disminució sostinguda de la humitat relativa a la península Ibèrica, un fenomen que se suma a l’augment de l’evaporació oceànica i accentua els episodis de sequera i desertificació, en particular al sud d’Europa. En aquest context, els estudis apunten a més aridesa en àmplies zones del país, amb una reducció progressiva dels recursos hídrics i una creixent exposició a esdeveniments climàtics extrems.
En paral·lel, les projeccions indiquen que l’aridesa i la severitat de la sequera al sud de la península Ibèrica continuaran agreujant-se. La combinació de temperatures més elevades, una menor disponibilitat d’aigua i una demanda evaporativa més elevada reforçarà aquest procés i augmentarà la vulnerabilitat dels ecosistemes i de l’activitat agrícola.
El Comitè CLIVAR-Espanya, responsable de l’informe, forma part d’una iniciativa internacional orientada a millorar la comprensió del canvi climàtic i els seus efectes. Des que es va crear el 2004, s’ha consolidat com un referent en la investigació climàtica a Espanya i ha coordinat estudis sobre variabilitat climàtica, canvis en l’atmosfera i l’oceà, i projeccions futures. Des del seu naixement, el comitè CLIVAR ha emès tres informes (2006, 2010 i 2017) i un informe executiu (2019) sobre l’estat de l’art del clima a Espanya, recopilant els seus principals avenços. A més, forma una nombrosa xarxa de científics bolcada a millorar la comprensió del canvi climàtic i els seus efectes.
Galería multimedia
Acte de presentació de l’informe CLIVAR-Spain