L’assetjament laboral i sexual, als que se sumen la manca de xarxes i recursos de suport, perpetuen l’exclusió de les dones temporeres, afectant la seua salut física i mental. És la principal conclusió d’un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), publicat a la revista Women’s Studies International Forum. La recerca, que ha comptat amb personal investigador de les Universitats de Múrcia, Almeria i Nacional de Colòmbia, reclama polítiques públiques per garantir els drets laborals d’aquestes dones i una atenció integral des dels professionals socials i de la salut.
El treball s’ha realitzat a quatre províncies de tres comunitats autònomes – Huelva, Almeria, Múrcia i Lleida- mitjançant entrevistes a personal sanitari, de serveis socials i d’organitzacions no governamentals. Els professionals destaquen dos temes principals sobre el treball agrícola de les dones migrants: d’una banda, les tasques feminitzades i de l’altra, les situacions d’assetjament laboral i sexual, així com la influència de les relacions de parella.
«Les temporeres s’enfronten a reptes importants a causa de la seua situació migratòria, les condicions laborals precàries i la vulnerabilitat de gènere», destaca la investigadora del grup GRECS i professora de la UdL, Erica Briones. Tot plegat es tradueix en conseqüències per a la seua salut física i mental. Principalment, dolors musculars i articulars, estrès i ansietat.
Tasques feminitzades
Mentre els homes es dediquen a feines que requereixen força física i tendeixen a fer servir maquinària agrícola, les dones se centren en funcions més delicades com ara embalar, classificar i empaquetar la fruita; «en línia amb els estereotips de gènere assignats socialment». Alguns testimonis relaten jornades maratonianes de fins a 16 hores, amb treballs repetitius, supervisió constant per part dels seus superiors i sense possibilitat de descansar ni fer pauses.
«L’amuntegament, els horaris llargs i la supervisió els causen estrès, ansietat i pèrdua de percepció del temps», recull l’estudi. D’altra banda, «quan treballen llargues hores dempeus al mateix lloc, experimenten mal d’esquena i coll i artràlgia a les mans per moviments repetitius», afegeixen les expertes.
Assetjament laboral i sexual
Les persones entrevistades manifesten que els supervisors de línia dels magatzems poden assetjar les treballadores verbalment de forma contínua per augmentar el rendiment. «Això crea un entorn de treball hostil i estressant que fomenta la rivalitat, la competència i l’individualisme entre elles», manté l’estudi. Les temporeres, especialment les que treballen sense contracte als magatzems o al camp, també són vulnerables a l’assetjament sexual.
Fins i tot, «gestors de granges o hivernacles els fan xantatge exigint sexe per aconseguir una feina o un contracte de treball», recull la recerca. Tanmateix, aquests assetjaments no solen ser denunciats ni a Espanya ni als països d’origen de les dones, ja que les víctimes en molts casos «estan amenaçades amb la seua vida, la seua permanència en el treball i/o la integritat de les seues famílies», segons l’article. «Un altre obstacle que hem identificat és la manca de recursos legals i de suports disponibles en l’idioma de les treballadores, el que limita la seua capacitat per buscar justícia», afegeix Erica Briones.
Les conclusions de la recerca subratllen la vulnerabilitat de les dones temporeres. «Malgrat la seua aportació econòmica, els homes controlen els ingressos i les decisions financeres, perpetuant dinàmiques de poder desiguals dins la parella. Aquesta situació es veu agreujada per les males condicions de treball, inclòs l’assetjament sexual i l’explotació laboral, que perjudiquen la salut física i mental de les dones», recull el text. «La manca de recursos legals, lingüístics i culturals i la por a les represàlies fan que sigui encara més difícil buscar suport i justícia; perpetuant el cicle d’exclusió i aïllament social de les dones migrants a l’agricultura». Per tot plegat, les investigadores reclamen «la necessitat urgent d’abordar aquestes desigualtats en múltiples fronts».