• S’aprova el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, un pacte fruit del consens i del treball conjunt entre administracions públiques, entitats del sector, veus expertes, grups parlamentaris, sindicats i patronals
• El Govern es compromet amb 262 mesures sobre accessibilitat a l’espai públic i al transport, formació i inserció laboral, assistència personal i a l’habitatge, més acompanyament a les famílies o el desplegament d’un protocol per combatre les discriminacions
El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat de consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, han participat en la Taula per al Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat on ha celebrat que “aquest pacte és un pacte que ens fa millor com a país, més humà, més digne, un país més complet i més solidari”.
El cap de l’Executiu ha reivindicat que “totes persones, sigui quina sigui la seva condició i les seves capacitats, tenen el dret i la llibertat de viure una vida amb plenitud”. Illa ha recordat que “els poders polítics tenim l’obligació de garantir-ho amb les polítiques públiques i els recursos adients”.
El president ha reconegut, però que “aquest pacte no és pas un punt d’arribada, és més aviat un punt de sortida. Tenim feina per davant” i ha afegit que“no servirà dir que hem signat el pacte i hem acabat. Al contrari, cal, un cop signat, complir-lo, recórrer tot el full de ruta que ens marca el pacte”.
El cap del Govern ha posat de manifest que aquest pla “esdevindrà exemplar per a la resta d’administracions públiques, perquè té una visió integral”, ja que “proposa actuar en tots els àmbits que ens afecten per poder dur una vida plena, l’àmbit econòmic, l’àmbit laboral, l’àmbit polític i l’àmbit cultural” i a més, el pla té en compte “les famílies i les persones cuidadores”.
El Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat ha quedat avui aprovat després d’un llarg procés de participació, debat i consens que ha implicat administracions, entitats, persones expertes, sindicats, patronals i grups parlamentaris. L’objectiu del pacte és adaptar les polítiques públiques als nous paradigmes i necessitats del col·lectiu, tal com marca la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
L’aprovació del document s’ha escenificat en un acte de la Taula per al Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat.
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha posat en valor que el Pacte “és un instrument que reforça el compromís de totes les administracions amb els drets de les persones amb discapacitat” i que ens permet “avançar cap al ple compliment de la convenció de l’ONU”. La consellera també ha declarat: “Avui hem fet un gran pas per garantir que els drets de les persones amb discapacitat no siguin només drets de paper, sinó drets efectius que es tradueixin en canvis reals”.
El Pacte s’ha desenvolupat mitjançant sis grups que han treballat els següents eixos estratègics: accessibilitat i mobilitat, salut i suports comunitaris, educació, inserció laboral, llibertats civils i polítiques, i sostenibilitat del sistema. En total, hi han participat 153 persones que han mantingut 41 reunions.
Les propostes s’han inspirat en 12 objectius principals: inclusió i accessibilitat universal, serveis d’atenció integral, promoció de l’autonomia personal, formació i inserció laboral, protecció dels drets fonamentals, participació activa en la societat, educació inclusiva, coordinació interdepartamental, desinstitucionalització i vida a la comunitat, sensibilització i formació, finançament sostenible del sistema, i accés al lleure i l’esport.
El document es va aprovar la setmana passada al Consell de la Discapacitat de Catalunya (CODISCAT), que és l’òrgan que agrupa les entitats més representatives de l’àmbit i és responsable de vetllar per la transversalitat de les polítiques de promoció de l’autonomia personal i de l’atenció a aquest col·lectiu.
Després de l’aprovació d’avui a la Taula, el pacte s’aprovarà també al consell executiu, ja que la voluntat del Govern de la Generalitat és que aquest consens es tradueixi en mesures concretes que s’han estat treballant als diferents departaments.
Les conselleries han plantejat 262 mesures o reptes, entre les quals se’n destaquen nou. Són les següents:
1. Iniciar programes i serveis d’assistència personal i d’adaptacions en l’habitatge.
2. Posar en marxa un pla d’actuació per millorar l’accessibilitat universal en espais públics i transport, eliminant les barreres arquitectòniques existents. I impulsar un pla d’actuació per garantir els suports necessaris per tal que les persones amb discapacitat puguin participar, també sense barreres, en activitats culturals, esportives de tot nivell, d’oci i turístiques, tan públiques com privades.
3. Desplegar, amb urgència, programes per fomentar la inserció laboral de les persones amb discapacitat al mercat de treball ordinari i a l’administració pública, incloent-hi formació específica i suports per a l’autoocupació.
4. Impulsar programes de formació i sensibilització dirigits a professionals de l’educació sobre els principis i pràctiques de l’educació inclusiva.
5. Establir serveis immediats de suport i acompanyament per a les famílies de persones amb discapacitat, incloent-hi informació, assessorament i accés a recursos.
6. Crear una Comissió o unitat transversal, en el si de l’administració, per millorar la coordinació i l’eficàcia en l’execució de polítiques públiques i serveis per a les persones amb discapacitat.
7. Establir mecanismes per garantir la participació activa de les persones amb discapacitat i les seves organitzacions en els processos de presa de decisions que les afectin directament.
8. Posar en marxa protocols d’actuació i suport per a persones amb discapacitat en casos de discriminació, abús o assetjament.
9. Establir i desenvolupar un sistema d’informació i seguiment per recopilar dades i monitorar el progrés en el desplegament de les mesures, que ajudi a avaluar l’eficàcia de les accions a curt termini i ajustar-les segons calgui, que incorpori totes les tipologies de discapacitat, perspectiva de gènere (interseccional i identitat de gènere quan sigui possible), perspectiva intergeneracional i relativa al procés d’envelliment, i perspectiva territorial. Un sistema d’informació i seguiment que incorpori, tenint en compte les variables assenyalades, una diagnosi de situació prèvia i la informació necessària per avaluar els avenços.
Dades de la discapacitat a Catalunya
A Catalunya, segons la informació registrada pels serveis de valoració i orientació de la discapacitat, dependents del Departament de Drets Socials i Inclusió, al 2024 hi havia 347.157 homes i 373.109 dones reconeguts legalment com a persones amb discapacitat, fent un total de 720.266 persones. Aquesta xifra representa el 8,99% de la població general, un 8,8% dels homes i un 9,2% de les dones.
Aquestes persones amb discapacitat tenen edats diferents, graus de discapacitat diferents i diversitat també pel que fa a la tipologia de la discapacitat (física i orgànica, intel·lectual, síndrome de Down, autisme, discapacitats sensorials (visuals, auditives, sordceguesa), paràlisi cerebral i pluridiscapacitat, malalties rares i problemàtiques en salut mental). És, per tant, com la societat en general, un col·lectiu divers.