Moltes espècies en perill d’extinció al
Mediterrani ibèric, afectades pel canvi climàtic i la proliferació d’espècies
invasores, podrien tenir més garanties de supervivència si hi hagués una major
protecció dels gorgs i de les basses d’aigua del massís de les Guilleries. El
bon estat de conservació dels cursos fluvials d’aquesta zona, que esdevindrien
refugis climàtics per a la fauna aquàtica, permetrien evitar la desaparició de
les últimes poblacions d’invertebrats, amfibis i peixos.
Aquesta és una de les principals conclusions que recull
el llibre Refugis climàtics per a la fauna aquàtica de les Guilleries (Eumo
Editorial, 2024), dels biòlegs Pau Ortega Colet, Iago Pérez Novo i Quim Pou
Rovira. El treball va ser guardonat amb el Premi de Recerca Guilleries 2022,
atorgat per la Càtedra de l’Aigua
Natura i Benestar —impulsada per la Universitat de Girona (UdG), la
Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i
l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm—, i que també té la col·laboració de l’Espai
Natural de les Guilleries-Savassona.
A causa del canvi climàtic i la proliferació d’espècies
invasores, moltes espècies aquàtiques han perdut gran part del seu hàbitat
natural. Actualment, poques basses i gorgues del massís estan lliures
d’espècies invasores, i la sequera i la falta d’aigua amenacen la supervivència
de moltes espècies.
Segons l’estudi, les masses d’aigua lenítiques, com
basses, llacunes, estanys o aiguamolls; i lòtiques, com rius i rieres; poden
esdevenir refugis climàtics si s’hi fa una gestió activa, com ho demostra la
presència i distribució d’amfibis, peixos i insectes. Els autors del treball
constaten que “cal millorar l’estat de conservació de les masses d’aigua
lenítiques perquè, de mitjana, és deficient, però no gaire lluny de ser
considerat mediocre”. Per altra part, els gorgs i trams de rieres que s’han
estudiat mostren un estat de conservació força elevat, fet que és clau per
aconseguir una diversitat més gran d’espècies.
Treball de camp en trenta localitats
La investigació es va dur a terme en trenta localitats
diferents del massís de les Guilleries, on es van estudiar tant rius i rieres
com basses permanents. En aquestes localitats, s’han detectat onze de les
tretze espècies d’amfibis que viuen a les Guilleries, com la granota verda
(Pelophylax complex) i el gripau comú (Bufo spinosus). També s’han trobat
espècies més rares, com la granota roja (Rana temporaria) i el gripau
d’esperons (Pelobates cultripes), que es troben en perill a Catalunya.
Aquesta recerca prové del projecte «Diagnosi de
l’estat de conservació de refugis climàtics per a la fauna aquàtica al Massís
de les Guilleries», treball guanyador del Premi de Recerca Guilleries
2022, que tenia per objectiu avaluar l’estat dels ecosistemes aquàtics de les
Guilleries i proposar mesures per conservar-los com a refugis climàtics per a
espècies amenaçades.
El Premi de Recerca Guilleries, que es convoca anualment,
promou la recerca en les àrees de l’aigua, el territori i la biodiversitat.
Dotat amb 5.000 euros, aquest guardó busca fomentar els estudis que
contribueixin a la preservació del patrimoni natural de la zona en un context
de canvi climàtic. Els seus resultats es publiquen a la col·lecció “Guilleries –
Aigua i Territori”, de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.