L’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG commemora els 300 anys de Filologia a Girona

L’Institut
de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) de la Universitat de Girona (UdG) ha
liderat la commemoració dels 300 anys de la publicació de La Crusca
provenzale
, l’obra filològica elaborada per Antoni de Bastero (1675-1737),
canonge de la catedral de Girona i figura clau en l’estudi de la llengua
catalana i occitana. L’acte “300 anys de Filologia a Girona. Memòria de La
Crusca provenzale d’Antoni de Bastero” es va celebrar els dies 14 i 15 de
febrer, amb la col·laboració del Capítol de la catedral de Girona, l’Arxiu
Diocesà, l’Arxiu Capitular i Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona i el
Bisbat de Girona.

El divendres
14 de febrer va tenir lloc la jornada d’estudi “Els inicis de la filologia
catalana” a la sala de l’ILCC, a l’edifici Sant Domènec II. La jornada va
comptar amb la participació d’investigadors de la UdG, com Francesc Feliu,
Joaquim Maria Puigvert, Fabio Barberini i Albert Rosshich, així com experts
d’altres institucions, que van aportar noves perspectives sobre l’impacte de
l’obra de Bastero.

El dissabte
15 de febrer, es va dur a terme la “Visita guiada a la Girona d’Antoni de
Bastero”, organitzada en col·laboració amb el Museu d’Història de Girona.
L’activitat va començar amb una xerrada a càrrec de Francesc Miralpeix (UAB)
sobre la Girona barroca i el paper de la família Bastero en la construcció de
la façana de la catedral. Posteriorment, el Francesc Feliu va conduir un
recorregut per la ciutat que va incloure la visita al sepulcre de Bastero i al
Seminari Diocesà, on es conserven part dels seus manuscrits.

Amb aquesta
commemoració, l’ILCC reafirma el seu compromís en la difusió i estudi de la
filologia catalana, posant en valor la figura d’Antoni de Bastero. La Crusca
provenzale
, publicada el 1724 a Venècia, va marcar un punt d’inflexió en la
filologia romànica, fent un inventari dels autors catalanooccitans i analitzant
la influència del provençal en l’italià literari.

L’acte
iniciativa ha permès aprofundir en la història de la filologia i en la relació
de Girona amb una de les figures més rellevants del seu temps.