La directora general de Turisme, Cristina Lagé, ha inaugurat el I Fòrum Internacional d’Enoturisme organitzat per l’Agència Catalana de Turisme del departament d’Empresa i Treball, dins la Barcelona Wine Week (BWW) a Fira de Barcelona.
Catalunya està treballant per consolidar-se com una destinació enoturística de referència mundial aprofitant la seva rica tradició vinícola, la diversitat de les seves denominacions d’origen i el seu compromís amb la sostenibilitat. La directora general de Turisme, Cristina Lagé, ha afirmat que “la distinció de Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025 permetrà impulsar una sèrie d’actuacions com la promoció internacional dels vins i cellers catalans així com la creació d’experiències immersives que connectin els visitants amb la cultura, la gastronomia i el paisatge vitivinícola català”. A més, es fomentarà la col·laboració entre cellers, institucions i empreses turístiques per oferir propostes innovadores i exclusives que posin en valor l’excel·lència del vi català i reforcin la seva presència als mercats globals.
Segons Lagé “hem d’aconseguir que més cellers ofereixin experiències i atraure encara més un públic enogastronòmic que ens interessa perquè genera un 20% més de despesa a la destinació que un turista convencional, viatja durant tot l’any i està interessat en conèixer diferents indrets del nostre territori”.
Cada cop hi ha una major oferta des dels cellers, allotjaments, restaurants. Ja s’ha fet un salt important en quant a les activitats que ofereixen, molt més enllà de les visites a cellers que s’havien fet durant molts anys. “És el moment de fer xarxa: hem de ser capaços de generar sinèrgies professionals que permetin fomentar la col·laboració entre cellers, restaurants i hotels per crear una oferta cohesionada, diversificada i competitiva”, ha reblat la directora general.
Tot l’aprenentatge que s’oferirà durant el I Fòrum Internacional d’Enoturisme ha de servir “per ser capaços de diferenciar-nos d’altres destinacions competidores oferint experiències úniques i per incentivar la innovació en les propostes enoturístiques de Catalunya”, ha dit Lagé.
Un fòrum internacional amb els principals referents en enoturisme
El I Fòrum Internacional d’Enoturisme té com a objectiu facilitar a les empreses enoturístiques catalanes coneixement sobre els principals referents internacionals d’aquest segment. Moderada pel sociòleg expert en enoturisme, Lluís Tolosa, la jornada ha comptat amb 14 ponents de primer nivell internacional per tractar 5 blocs temàtics.
El primer dedicat a la panoràmica general de l’enoturisme al món, amb el president de Great Wine Capitals (GWC), la xarxa mundial de ciutats del vi, Juan Sáez de Buruaga, i el president de l’Organització Mundial d’Enoturisme (GWTO-OMET), José Antonio Vidal. Els altres quatre blocs han estat centrats a casos de referència.
Per una banda, Bordeus, amb el cas d’èxit de la Cité du Vin i la comparativa entre el model francès i el model català i espanyol, a càrrec del fundador d’Europvin i propietari de Clos Figueras, Christopher Cannan, i la consultora en comercialització i enoturisme MICE a Vinoturismo, Alicia Estrada.
D’altra banda, Geòrgia, com a bressol de la cultura de la vinya i el vi. En aquest cas, l’autor del llibre Georgia-The Home of Wine, Dato Turashvili, el director de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, Gerard Domingo, i l’arqueòleg director del Centre d’Interpretació DO Vinífera, Dani López, han mostrat el valor de l’arqueologia com a recurs enoturístic.
Durant el Fòrum Internacional d’Enoturisme també s’ha tractat el cas de Porto, possiblement un dels millors projectes d’enoturisme del món, especialment des de la inauguració de World of Wine (WOW). Precisament, el director general de World of Wine, Bernardo Márquez, ha estat un dels ponents d’aquesta taula, juntament amb directora de Wine School i postgrau d’Enoturisme, Bebiana Monteiro, i la directora de la Wine Travel Week, Paula Sousa.
Finalment, s’ha parlat del cas de la Xina, país que impulsa el major projecte d’enoturisme del món amb el president d’Enoturisme Yantai, Li Jun, el professor d’economia a la Universitat Puget Sound, Pierre Ly, i la professora d’economia a la Universitat de Washington, Cynthia Howson.
Perfil dels visitants d’enoturisme a Catalunya
El Departament d’Empresa i Treball, mitjançant l’Agència Catalana de Turisme, va elaborar l’any 2018 l’estudi “El perfil dels visitants als cellers de Catalunya” amb l’objectiu de conèixer millor les característiques dels nostres visitants enoturístics i, poder així, aprofundir en el seu comportament i millorar les eines de captació i fidelització. L’any passat es van actualitzar les dades per tal que el sector pogués estructurar més adequadament la seva oferta i atendre millor el visitant enoturístic durant l’estada.
Segons aquest estudi, gairebé la meitat dels visitants d’enoturisme a Catalunya són catalans (46%), l’11%provenen de la resta de l’Estat, mentre que un 43% són internacionals, sobretot europeus (37%).
El visitant enoturista de Catalunya té més de 40 anys (80%) amb una mitjana d’edat de 50 anys. Els visitants catalans són més joves que la resta, amb un gran percentatge d’entre 31 a 50 anys. Viatja principalment amb amics (36%), tot i que també destaquen els viatges en parella (31%), i un 65% ho fa en grups organitzats.
La majoria dels visitants no són experts ni altament vinculats al món del vi tot i que no és la seva primera visita. Els que venen de la resta d’Europa i del món tenen una vinculació i expertesa amb el món del vi més elevada que el públic català i el de la resta de l’Estat.
El tipus d’experiència que més es realitza en els cellers és la visita i tast. La mitjana de la despesa que fan els visitants en activitats és de 29 euros. Aquesta despesa ha augmentat respecte el 2018, quan era de 20 euros. La despesa en botiga també ha augmentat, passant de 25 euros l’any 2018 a 37 euros el 2023. El públic internacional és el que fa major despesa en la compra de productes a les botigues. En el cas dels europeus la mitjana és de 46 euros i per al públic de la resta del món la mitjana és de 58 euros. Els estrangers estan acostumats a comprar en línia i també fan més despesa en botiga.