Sibèria, Alaska i el nord-oest del Canadà concentren punts crítics d’escalfament prop de l’Àrtic. Així ho assenyala un estudi on ha participat la investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós del departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola de la Universitat de Lleida (UdL) Tatiana A. Shestakova, que acaba de publicar la revista Geophysical Research Letters. En la recerca, liderada pel Woodwell Climate Research Center (Estats Units), també ha participat personal de la Universitat dels Emirats Àrabs (Abu Dhabi) i la Universitat d’Oslo (Noruega). Els resultats assenyalen que moltes de les àrees més estressades pel clima contenien permagel (permafrost o sòl que roman congelat tot l’any), que és vulnerable al desglaç a mesura que augmenten les temperatures.
L’anàlisi de la regió àrtic-boreal que s’escalfa ràpidament proporciona una imatge ampliada dels ecosistemes que experimenten alguns dels canvis climàtics més ràpids i extrems de la Terra. Per a identificar aquests «punts crítics», les investigadores i els investigadors han utilitzat més de 30 anys de dades geoespacials i registres de temperatura a llarg termini. Així han avaluat els indicadors de vulnerabilitat dels ecosistemes en tres categories: temperatura, humitat i vegetació.
«Detectar punts crítics a nivell local i regional ens ajuda no sols a construir una imatge més precisa de com l’escalfament de l’Àrtic està afectant els ecosistemes, sinó també a identificar llocs on realment necessitem concentrar els esforços de monitoratge i els recursos de gestió futurs», destaca la primera autora i directora del programa de l’Àrtic al Woodwell Climate, Jennifer Watts. «Aquestes regions boscoses, que han ajudat a absorbir i emmagatzemar diòxid de carboni, ara mostren importants tensions climàtiques i un risc creixent d’incendis», alerta.