Un projecte coordinat per la Universitat
Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Girona (UdG) apunta que el
treball a distància pot aportar beneficis tant per a empleats com per a ocupadors,
essent considerat per l’ONU una eina important per aconseguir els seus
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
El projecte “La necessària consolidació del treball a distància: oportunitats,
desafiaments i propostes (CTD)” —finançat
pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats—, és coordinat per la
professora de la UOC Irene Rovira, la qual ha dut a terme la recerca “L’estímul als ocupadors i la mitigació de la
inseguretat jurídica: dos factors clau en la consolidació del treball a
distància”. D’altra banda, el director de la Càtedra d’Immigració, Drets
i Ciutadania de la UdG, Ferran Camas, ha desenvolupat l’estudi “No discriminació, benestar laboral i
teletreball de personal estranger: tres elements clau per a la consolidació del
treball a distància”.
La pandèmia va fer que el terme teletreball comencés a ressonar amb
força. Durant l’estat d’alarma, segons xifres de
l’Institut Nacional d’Estadística, més
de la meitat dels ocupadors i ocupadores d’Espanya va oferir la
possibilitat de treballar a distància i el 46,7% de la plantilla va aprofitar
aquesta oportunitat. No obstant això, les dades
actuals mostren que en l’actualitat menys del 8% dels empleats teletreballen, per la qual cosa, quatre
anys després, aquesta modalitat laboral es troba molt per sota del seu
potencial.
«La falta d’implementació
generalitzada del teletreball és una realitat, malgrat que l’experiència de les
persones que el van practicar durant la pandèmia va ser majoritàriament
positiva», apunta Irene Ferrer.
La importància de la
consolidació del teletreball
«Consolidar el teletreball aporta
avantatges per a tots els actors implicats: els ocupadors, els empleats i el
propi Estat. Hi ha estudis que demostren els beneficis per als ocupadors en termes econòmics i de rendibilitat.
A més, l’experiència majoritària és positiva per als empleats i, quant a
l’Estat, el teletreball és especialment avantatjós per complir amb l’Agenda
2030″, explica Rovira.
«A tall d’exemple, en un món cada
vegada més independent, complex i globalitzat, és evident que l’absència de
barreres físiques que caracteritza el seu exercici permet una ampliació de les
oportunitats d’aconseguir treballs
dignes i de qualitat des de qualsevol lloc del planeta, així com una
reducció dels costos per als ocupadors i la multiplicació de la seva capacitat
d’aconseguir talent», exposa la professora de la UOC.
Els reptes per aconseguir-ho:
el cas d’Espanya
Recerques prèvies fetes a escala nacional
van portar a prendre consciència que, per consolidar
el teletreball a Espanya, és necessari erradicar
dos factors clau: la reticència dels
ocupadors a oferir-lo i la inseguretat jurídica que deriva de la
normativa actual.
En conseqüència, l’equip de recerca
treballa actualment per identificar els motius principals que porten els
ocupadors a no contemplar el treball a
distància, entre els quals estima que es troba, especialment, el compliment
de les obligacions que imposen els articles 11 i 12 de la Llei de treball a
distància.
A més d’aportar coneixement rellevant per
al disseny de polítiques públiques, l’objectiu del projecte de recerca és crear guies que serveixin de protocol
per ajudar els ocupadors a complir amb les obligacions de la forma més
operativa i òptima possible, i aportar coneixement necessari per identificar,
aclarir i analitzar l’impacte jurídic del treball a distància de caràcter
internacional.
La recerca també pretén aportar propostes
normatives de reforma per a la seva correcta adequació. «Especialment, a
l’efecte de garantir el respecte dels
drets i el benestar dels ocupadors i treballadors, la sostenibilitat de
les obligacions que es deriven i la protecció de la justícia tributària
mundial«, explica Rovira.
Aquesta recerca afavoreix els ODS de l’ONU: 3, Salut i benestar, i 5, Igualtat de gènere.
També afavoreix els ODS 8, Treball decent i
creixement econòmic, i 10, Reducció de les
desigualtats. I també impacta en l’ODS 13, Acció pel clima.
Projecte PID2023-146204OB-C21 finançat per MCIU /AEI
/10.13039/501100011033 / FEDER, UE.