D’acord amb l’estudi, que ha comptat amb la col·laboració del Clúster de Bioenergia de Catalunya, l’àmbit de la bioenergia fa referència a una font d’energia renovable produïda a partir de materials biològics i a tot el seu procés: des de l’obtenció del recurs fins a la seva valorització energètica i el tractament dels residus que genera. La bioenergia permet proporcionar calefacció, refrigeració, vapor, electricitat i combustible pel transport. Les principals categories que es distingeixen en l’àmbit de la bioenergia són la biomassa sòlida (com ara dejeccions ramaderes, residus orgànics urbans o biomassa forestal, entre d’altres), el biogàs i biometà, i els biocombustibles líquids.
Es tracta d’un sector en desenvolupament, ja que un 28,4% de les empreses catalanes que s’hi dediquen es va establir fa com a màxim deu anys. Des del punt de vista dels segments de negoci, l’informe apunta que la cadena de valor d’aquest sector es divideix en proveïdors del recurs (sigui biomassa sòlida o biogàs), les empreses i agents dedicades a la seva transformació (tant la producció de biocombustibles com l’aprofitament del biogàs, a més de la consultoria i l’enginyeria) i, finalment, la distribució (cap al mercat energètic, el de bioproductes i el de la gestió de la sostenibilitat). Segons es desprèn de l’estudi, a Catalunya, la cadena de valor d’aquest àmbit està molt enfocada en l’aprofitament del recurs i la seva transformació, mentre que la indústria auxiliar no té encara un paper rellevant.
Així, més de la meitat de les empreses identificades en la cadena de valor de la bioenergia es dediquen a l’àmbit de la biomassa sòlida i representen el 46% de la facturació del conjunt de la cadena de valor de la bioenergia. En paral·lel, el 45% de les empreses tenen a veure amb l’àmbit del biogàs. D’altra banda, una quarta part (24,2%) de les empreses són filials de companyies estrangeres. També se subratlla que, més enllà d’empreses, l’ecosistema de la bioenergia a Catalunya està format per associacions i pel Clúster de la Bioenergia de Catalunya (i d’altres que hi tenen vinculació), a més de centres de recerca, universitats, fires i congressos.
En aquest sentit, el document destaca que a Catalunya hi ha 72 plantes de biogàs en funcionament, tot i que encara es tracta d’un àmbit en desenvolupament. En un context de foment de les polítiques de transició energètica, el potencial d’aquestes fonts es troba en creixement. La major part de l’activitat empresarial se centra en el desenvolupament i serveis de plantes de biogàs, però aquesta encara és una activitat secundària o que es desplega per donar sortida a la gestió dels residus propis i per produir energia per a l’autoconsum. Així, l’informe també apunta que la major part de la tecnologia que s’empra en aquestes plantes és d’importació, de manera que aquest segment ofereix oportunitats de negoci per a l’empresa catalana, que fins ara s’ha centrat en la fabricació de components genèrics, però poques es dediquen a la tecnologia pròpia.
Tendències i oportunitats
Tant la Generalitat com el Govern espanyol impulsen estratègies per a la promoció del biogàs i per desenvolupar el seu potencial com a font d’energia renovable. En aquest sentit, es preveu que mercat espanyol podria arribar a produir 20 TWh anuals de biogàs l’any 2030, dels quals Catalunya i el Nord d’Aragó concentrarien gairebé el 30% (5-6 TWh). En comparació, el 2019 Catalunya produïa tan sols 0,577 TWh, fet que indica un creixement molt significatiu si es compleixen les projeccions. Si s’aconsegueix aquest ritme de producció, també es calcula que els ingressos actuals del sector podrien multiplicar-se per dotze.
Val a dir que Catalunya disposa de matèria primera abundant per produir biometà, com és el cas de residus procedents de purins, agrícoles o de la indústria alimentària, entre d’altres. Això genera una oportunitat de negoci, al mateix temps que és necessari gestionar reptes mediambientals vinculats amb la gestió i valorització dels residus, en línia amb la promoció de l’economia circular. Alhora, el biometà pot tenir un cost avantatjós respecte d’altres tecnologies emprades en la generació d’energia per a processos industrials.
Des del punt de vista dels reptes, el desenvolupament de noves tecnologies aplicades a la biomassa, la diversificació de fonts d’aprofitament d’aquests recursos o la producció de combustibles avançats són alguns dels principals esculls a què s’ha d’enfrontar el sector a Catalunya. Alhora, l’atracció de talent especialitzat i la seva formació són altres requisits que seran clau per impulsar aquest àmbit, mentre que les empreses hauran de definir estratègies de diferenciació per oferir un valor afegit respecte a la seva competència. Altres aspectes com aquells vinculats a la cadena de subministrament i a la logística, a la regulació, així com el desenvolupament de nous segments de mercat també seran rellevants.