Colloquium with Nobel Laureate in Economics Eric Maskin (YouTube)
La Universitat Jaume I ha rebut Eric Maskin, premi Nobel d’Economia en 2007 i professor a la Universitat de Harvard, a través de la col·laboració amb la Fundació Premis Rei Jaume I.
Maskin ha visitat les instal·lacions de l’Edifici d’Investigació II i, concretament, el Laboratori d’Economia Experimental acompanyat del vicerector d’Investigació, Jesús Lancis; la vicerectora de Relacions Internacionals, Eva Camacho; el vicerector d’Innovació, Transferència i Divulgació Científica, David Cabedo, així com dels directors del grup d’investigació d’Economia Experimental i Computacional Aurora García Gallego i Iván Barreda.
A continuació, ha participat en un col·loqui obert a la comunitat científica i acadèmica conduït per la catedràtica del Departament d’Economia i directora de l’Institut d’Economia Internacional, Inmaculada Martínez Zarzoso, i la professora del Departament d’Economia i secretària de l’Escola de Doctorat, Ainhoa Jaramillo.
Durant el col·loqui, s’han abordat diferents temes com ara la millora dels sistemes de votació i el seu impacte en societats polaritzades. Segons ha explicat, un sistema basat en la «true majority rule», en el qual es fa un rànquing dels candidats, permet als votants expressar de forma més completa les seues preferències. D’aquesta manera, «candidats independents que no estiguen tan polaritzats podrien arribar a ser elegits i podrien ajudar en la negociació d’acords, mentre que els dos partits dominants no podrien defensar postures tan extremistes si volen ser elegits. Així, el sistema promou que hi haja un moviment cap a polítiques més compatibles amb les preferències de la majoria del país», ha assenyalat.
D’altra banda, també s’hi ha tractat el tema de les patents i la innovació oberta. Maskin ha explicat que en indústries en les quals la innovació és seqüencial i incremental, com ara el programari, «les patents potser no siguen el millor sistema perquè poden bloquejar la innovació i crear monopolis».
Com a pioner en la teoria del disseny de mecanismes, el premi Nobel d’Economia ha abordat la seua aplicació en contextos complexos de presa de decisions com ara en la política sobre el canvi climàtic, «possiblement el problema més gran de disseny de mecanismes al qual s’ha enfrontat el món fins ara», ha afirmat. Sobre aquest tema, ha assenyalat que «l’única forma de resoldre aquest problema és a través d’un tractat vinculant en el qual els països tinguen un retorn que faça que valga la pena, així les negociacions seran complicades però no impossibles». Per exemple, ha proposat que es promoguen incentius per a desenvolupar tecnologies per a l’eliminació de CO2.
Per a tancar el col·loqui, s’ha dedicat un bloc orientat al desenvolupament professional dels doctorands i doctorandes. Com a competències que ha aconsellat que adquirisquen, Maskin ha destacat les habilitats en l’ús de la intel·ligència artificial perquè aquesta servisca d’assistent de forma efectiva i perquè siga una potent eina d’estalvi de temps en la recerca.
Pel que fa a l’especialització o la diversificació en l’àrea de recerca, ha encoratjat l’estudiantat de doctorat a afegir varietat en la seua recerca. «Fes-te’n expert, però no limites la teua recerca al teu camp de coneixement», ha afirmat.
Finalment, ha aconsellat els joves investigadors que no seguisquen tendències acadèmiques o modes, sinó que es guien per la seua curiositat i per aquelles qüestions que volen que siguen resoltes. «Feu vosaltres que siga moda aquell tema en què esteu interessats a través d’un bon treball de recerca», ha conclòs.