Els ponents han caracteritzat el pontífex com un Papa d’idees sòlides, eixos tant dels seus textos com de les seves accions, que sempre es va esforçar per expressar-se amb un llenguatge proper i comprensible per al públic general.
El moderador, Armando Pego, ha instat als ponents a compartir les seves idees a partir de cadascuna de les quatre encícliques del Papa Francesc.
Francesc Torralba ha ressaltat que el fet que aquest hagi “estat conegut com un ‘Papa de gestos’ sembla que ha eclipsat es seus textos”. Afirma Torralba que son textos que tenen un gran valor, perquè “és un Papa que introdueix un llenguatge renovat que permet arribar més enllà dels cercles de l’església, un ‘pastor global’ que no necessita ‘traductors’ per arribar més enllà de les facultats de teologia”.
Partint de l’encíclica “Lumen Fidei”, Francesc Torralba ha explicat que en el text, que va començar a escriure el Papa Benet XIV, s’hi analitza el que és la fe a través de quatre conceptes clau: la fe és un do, no un mèrit ni un producte; la fe sorgeix de l’encontre interpersonal amb Crist; la fe és un acte d’escolta activa; la fe és un acte de confiança, no estem sols fins i tot quan ens ho sembla; i la fe i la raó es necessiten l’una a l’altra. La raó té límits que la fe permet transcendir, i la raó permet purificar la fe de supersticions, fanatismes, radicalismes, credulitat…
A continuació, Llorenç Puig ha reflexionat a partir de l’encíclica Laudatio Si’, amb la qual el Papa Francesc “apareix amb un gran vigor amb el tema mediambiental”, alternant capítols en què es dirigeix a la comunitat cristiana i al món en general. Planteja que el Papa concep l’ecologisme i la protecció del medi ambient com una “conversió ecològica”, un canvi de paradigma en què l’ecologia es torna l’eix de la mirada. Puig ha explicat que el Papa Francesc concep l’ecologia com una “’Ecologia Integral’, amb una dimensió pràctica, econòmica i social, espiritual…” perquè “veure que ens hem d’ocupar de les qüestions socials però fer-ho sense preocupar-se de les mediambientals és contradictori: no tenir cura de la Terra és no tenir cura de les persones més vulnerables, que són les qui pateixen i patiran més intensament els efectes dels problemes mediambientals”.
Amb l’última encíclica del Papa Francesc, “Dilexit Nos”, com a punt de partida, Margarita Bofarull l’ha descrit com un Papa “que ens deixa un gran llegat de misericòrdia”. “El seu compromís amb la justícia”, ha explicat Bofarull, només s’entén “des de la misericòrdia” (que el Papa viu d’una forma “unificada gràcies a una visió molt holística de la realitat”) però sempre seguint la idea del “Bé comú”. Aquest enfocament, ha explicat, és l’origen del seu pontificat dedicat a la lluita per la justícia.
“El Papa Francesc ens ho posa molt fàcil a l’hora de parlar de fraternitat” ha explicat l’últim dels ponents, Josep Espuny, que ha partit de l’encíclica “Fratelli Tutti” per a la seva intervenció, perquè tant en els seus textos com en les seves accions actuava “amb un estil ‘poc jeràrquic’, amb simplicitat i proximitat, buscant escurçar les distàncies”.
Amb un missatge “de fraternitat, amor i confiança des del començament, amb l’elecció del seu nom, el seu primer discurs i el seu primer viatge oficial, a Lampedusa”, el germà Espuny ha explicat que “el Papa Francesc va enviar un missatge claríssim: ‘no podem ser indiferents i desviar la mirada dels qui pateixen’”. Aproximar-se als desemparats, reduir la distància entre les persones i recuperar la fraternitat/sororitat, ha de poder permetre “fer camí cap a un món més humà, amb un nou paradigma de les relacions humanes en què la dignitat de l’altre sigui el centre”.