Un estudi publicat a la revista suïssa Education Sciences posa de manifest el canvi necessari de paradigma en l’educació en alimentació saludable des de les escoles
L’estudi, liderat per la doctora i investigadora Mónica Fernández, ha analitzat durant tres anys consecutius els resultats de tallers desenvolupats pels estudiants del grau universitari en Educació Infantil de UIC Barcelona, dins l’assignatura Infància, Salut i Alimentació. Fruit d’aquest treball, s’ha publicat un estudi a la revista suïssa Education Sciences que posa de manifest el canvi necessari de paradigma en l’ensenyament de l’educació en alimentació saludable des de les escoles. Una comissió d’experts va analitzar i puntuar objectivament les activitats pedagògiques proposades pels estudiants, valorant positivament les seves competències en sostenibilitat, fet que augura que els futurs docents abordaran l’alimentació saludable des d’una perspectiva de sostenibilitat en les tres dimensions que té: ambiental, econòmica i social.
“La majoria d’estudis publicats fins ara se centren en qüestions com la prevenció de l’obesitat, la prevenció de la diabetis, la importància de mantenir una vida activa, evitar el sedentarisme, entre d’altres. És a dir, s’aborda des d’una visió individualista; però no se sol educar en salut vinculada a la sostenibilitat. Pot ser que allò que menjo sigui molt saludable per a mi, però la manera com aquest aliment es produeix i arriba fins a mi pot perjudicar altres persones”, explica la biòloga i professora de la Facultat de Ciències de l’Educació Mónica Fernández. “Puc decidir consumir maduixes de Huelva o maduixes de Xile; un consum responsable hauria de fer-nos escollir les de producció local, per afavorir el desenvolupament de comunitats properes i evitar la contaminació”, exemplifica la investigadora.
En aquesta línia, Fernández, investigadora del grup de recerca Sostenibilitat i Educació Integral (SEI), destaca que en la mateixa definició d’alimentació saludable revisada per organismes com la FAO o l’OMS, ja s’hi incorpora que, per ser saludable, una alimentació també ha de ser sostenible. L’estudi aporta, per tant, un canvi en l’enfocament de la promoció de la salut: passa de centrar-se en què necessita cada persona per al seu benestar a què hauria de consumir per satisfer les seves necessitats nutricionals mentre es garanteix l’accés a aliments de qualitat per a la resta de persones, tant avui com en el futur.
Per la seva banda, la doctora en Alimentació i Nutrició i professora del Departament de Ciències Biomèdiques de UIC Barcelona Sara Hurtado afegeix que és “totalment compatible” una nutrició sana i equilibrada amb una nutrició sostenible: “Una nutrició és òptima quan es cuida la persona i l’entorn. Cada vegada hi ha més coneixement i tendència a basar-nos en una nutrició de precisió, anant més enllà de les recomanacions generals, però fins i tot en una nutrició personalitzada hi té cabuda un patró sostenible”, explica l’experta.
La investigadora Mónica Fernández exemplifica aquest canvi de rumb amb el recurs pedagògic sobre hàbits nutricionals que s’ha utilitzat durant dècades a les escoles: la piràmide dels aliments. En aquest sentit, han aparegut alternatives com la innovadora piràmide NAOS. Amb forma de veler, incorpora l’exercici físic en tots els nivells, així com la importància de l’aigua. “El veler no només evoca natura o activitat a l’aire lliure, sinó que dona un lloc important a l’aigua, que és imprescindible per a la salut però, a més, un recurs natural finit”, puntualitza Mónica Fernández. “Els mestres disposen ara de més recursos i eines per conscienciar degudament sobre una alimentació saludable i sostenible”, conclou.
Mestres més ben formats pel futur
En aquesta línia, segons la investigadora, els futurs mestres estaran molt més ben formats per transmetre aquests coneixements avui en dia, així com les famílies, encara que queda camí per recórrer. “Els dic, als estudiants, que observin com mengen els nens a l’escola, i cada vegada veiem que hi ha més presència de fruita i vegetals en l’esmorzar, quan abans no hi tenien cabuda”, explica. “Una mare probablement deurà argumentar que dona això o allò al seu fill perquè és més sa, però rarament deurà dir que és una elecció més respectuosa”, afegeix.
L’experta Sara Hurtado creu que avui hi ha una sobreinformació sobre hàbits alimentaris. “Les xarxes estan plenes de missatges contradictoris, de vegades fins i tot perillosos. És important que les persones responsables de l’educació dels nens tinguin clars els coneixements més bàsics de la nutrició per fomentar una relació sana amb el menjar, en què respectem l’entorn que ens envolta i adquirim hàbits dietètics nutritius, sostenibles i lliures de restriccions”, apunta.
Finalment, l’estudi també rescata dades alarmants relacionades amb el medi ambient. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament de 2024, l’agricultura és el consumidor d’aigua més gran a escala mundial, i el reg representa el 70 % de tota l’aigua dolça disponible per al consum humà. L’ONU també assenyala que cada consumidor malbarata 132 kg d’aliments l’any a tot el món, i aquest malbaratament té un impacte en les emissions d’efecte hivernacle que produïm. Davant aquestes dades, l’estudi aposta per incorporar la perspectiva global als programes de salut implementats a les escoles.
Aquesta informació s’extreu de l’article acadèmic “Developing Sustainability Competencies Through Healthy and Sustainable Nutrition Workshops in Initial Teacher Training”, elaborat per les investigadores Mónica Fernández Morilla i Sílvia Albareda Tiana de UIC Barcelona, publicat a la revista acadèmica Education Sciences el 4 de març de 2025. Les conclusions de la investigació han estat analitzades per la doctora en alimentació i nutrició i professora de UIC Barcelona Sara Hurtado.