La Universitat Jaume I ha inaugurat un nou edifici d’investigació amb el qual amplia el seu potencial de recerca, de transferència de coneixement i d’innovació. Aquest nou equipament científic alberga l’activitat d’instituts d’investigació en els àmbits dels materials avançats i tecnologies de la imatge, com són l’Institut de Materials Avançats (INAM) i l’Institut de Noves Tecnologies de la Imatge (INIT). L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació de la rectora de l’UJI, Eva Alcón; del director general de Ciència i Investigació, Rafael Sebastián; l’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco; el president del Consell Social, Sebastián Pla, a més d’altres autoritats, representants del teixit social i productiu i de la comunitat científica.
La rectora Eva Alcón ha destacat que aquesta nova infraestructura «suposa un avanç en la dotació d’equipaments i laboratoris científics d’excel·lència i d’altes capacitats tècniques, la qual cosa permetrà obrir noves oportunitats de col·laboració entre el personal investigador i entre la Universitat i el teixit socioeconòmic. Volem que, d’aquesta manera, la recerca i la innovació que es fan al campus contribuïsquen a abordar els reptes que tenim com a societat i siguen la base per a garantir el desenvolupament econòmic sostenible i el benestar social».
Rafael Sebastián ha destacat la necessitat de crear nous espais per als grups d’investigació en creixement i per a l’atracció de talent perquè «si no disposem d’infraestructures i equipament científic, és molt complicat convéncer als investigadors de que deixen els països en els quals es troben i es traslladen a la Comunitat Valenciana a fer investigació». Sebastián també ha recordat que «en aquest tipus d’edificis que alberguen tant ciència bàsica com ciència aplicada, els grups d’investigació podran mostrar a la societat que la inversió en ciència té un impacte directe i que reverteix realment en les persones. L’UJI amb tots els programes que s’iniciaran i gràcies a aquestes infraestructures podrà impactar no sols en l’àmbit local sinó també a nivell mundial».
Posteriorment, s’ha fet un recorregut per diferents laboratoris i espais guiat per la directora de l’INAM, Elena Mas, i el vicedirector de l’INIT, Joaquín Huerta, els quals han explicat les activitats científiques i el potencial de transferència i innovació dels dos instituts d’investigació, que tenen una reconeguda projecció internacional. De fet, el seu personal investigador participa en projectes europeus altament competitius en col·laboració amb múltiples centres de recerca i entitats de diferents països.
Pel que fa a l’INAM, cal assenyalar que compta amb 12 grups d’investigació en els quals desenvolupen la seua activitat de recerca 120 persones. En aquests moments, l’INAM desenvolupa cinc línies principals d’investigació centrades en l’emmagatzematge d’energia, les ceràmiques funcionals, els recobriments antimicrobians i viricides, els hidrogels per a l’aplicació de fàrmacs i les solucions fotoluminescents per a aplicacions avançades.
Les línies d’investigació de l’INIT engloben diferents àrees relacionades amb les tècniques d’imatge, tant d’informàtica amb la visualització tridimensional, essencial en entorns virtuals com les aplicacions de videojocs o la realitat ampliada, la visió artificial, el treball amb gran quantitat de dades, la geolocalització i l’òptica. L’institut fomenta la interacció entre les diferents àrees de recerca, amb aplicacions també en educació, fotoacústica avançada, o la intel·ligència artificial i les seues aplicacions d’imatge per a la medicina.
Igualment, tant l’INAM com l’INIT compten amb Unitats Científiques i d’Innovació Empresarial (UCIE), que faciliten la transferència de coneixement als sectors productius i a tota la societat. A través d’aquestes unitats, que tenen el suport de la Generalitat Valenciana, es canalitzen accions d’intercanvi de coneixement, centrades en l’aplicació pràctica dels resultats d’investigació en el mercat, i s’estableixen connexions estratègiques amb empreses. Les UCIE permeten connectar-se amb les necessitats socials, aproximar a les empreses la ciència i tecnologia desenvolupades en la Universitat i promoure una indústria del coneixement a l’entorn.
L’edifici ha sigut promogut per l’UJI, a través del Vicerectorat d’Infraestructures i Sostenibilitat i la coordinació de l’Oficina Tècnica d’Obres i Projectes (OTOP), amb un pressupost d’11,7 milions d’euros cofinançat per l’UJI (45%) i la Generalitat Valenciana (55%) amb fons del PO FEDER CV 2021-27.
Aquesta nova infraestructura posa al servei del personal investigador més de 5.000 metres quadrats de nous laboratoris i espais per a la recerca i la transferència científica. Juntament amb els altres dos mòduls ja existents, també dedicats a la investigació i els serveis que hi donen suport, generen un complexe d’investigació multidisciplinària.
La construcció de l’edifici, executada per l’empresa Becsa sota el projecte redactat pels arquitectes Alejandro Rubert Laguía i Carlos Guillamón Beltrán, s’ha fet seguint els estàndards ambientals més exigents en línia amb el compromís per la sostenibilitat i contra el canvi climàtic de l’UJI. De fet, aquest és el primer edifici universitari a la Comunitat Valenciana en obtenir la certificació de sostenibilitat més elevada possible, expressada amb 5 fulles verdes, segons la certificació emesa pel grup Green Building Council Espanya (GBCe).