Hispania, motor de la riqueza imperial romana: una nueva mirada a la economía de la antigüedad

Hispania, motor de la riqueza imperial romana: una nueva mirada a la economía de la antigüedad

Coberta del llibre
Coberta del llibre
Noticia
|
Cultura
|
Divulgación
(15/05/2025)

Ediciones de la Universidad de Barcelona publica Economía de la Hispania romana. Paisatges de producció i dinàmiques comercials, que analitzen la naturalesa i l’evolució de l’economia d’un territori imperial que integrava la diversitat icològica i cultural del món mediterrani i la seva perifèria. 

Coberta del llibre
Coberta del llibre

Noticia
|
Cultura
|
Divulgación
15/05/2025

Ediciones de la Universidad de Barcelona publica Economía de la Hispania romana. Paisatges de producció i dinàmiques comercials, que analitzen la naturalesa i l’evolució de l’economia d’un territori imperial que integrava la diversitat icològica i cultural del món mediterrani i la seva perifèria. 

L’abundància de recursos naturals de la península ibèrica atrajo a fenicis, griegos i cartagineses, i és un dels factors que explican l’enfrontament entre Roma i Cartago en la segona guerra única. A mesura que els romans conquerien àmplies zones del litoral mediterrani i s’expandien cap a l’interior, implantaven formes d’explotació intensiva dels recursos miners, forestals, piscícolas i agropecuarios. Alguns productes —el oli, el vi i els derivats de la pesca— proveïen regularment la demanda de les províncies occidentals i de Roma en els primers siglos de l’Imperi, gràcies a una combinació de comerç lliure i mecanismes fiscals i de redistribució estatal.  

L’obra interdisciplinària Economia de la Hispània romana. Paisatges de producció i dinàmiques comercials, editada per Cèsar Carreras Monfort, Jaime Molina Vidal, Oriol Olesti Vila i Víctor Revilla Calvo, es fruto de las investigaciones de dieciséis reconocidos especialistas de diverses universitats. El llibre analitza en profunditat les dinàmiques econòmiques d’Hispània entre els siglos ii a. C. y v d. C., a partir dels factors que van fer possible que aquest territori imperial funcionés com un sistema integrador d’interaccions, i es va estructurar en torno a una sèrie de temes clau: la viticultura, la producció i distribució d’oli, la cerealicultura, el mar como fuente de recursos, la minería, las redes e infraestructures de transporte, las leyes, la artesanía, la circulación de la moneda, etcétera. 

Aquest llibre, que se presentó el 10 d’abril a la llibreria Alibri de Barcelona i el 9 de maig a la Consejería de Turisme d’Alcalá de Henares, forma part de la col·lecció Economia i Empresa d’Edicions de la Universitat de Barcelona. Dirigida per Mercè Bernardo i Raúl Ramos, la col·lecció té com a objectiu fomentar el debat crític acadèmic i buscar l’espai de reflexió necessari per afrontar els principals retos socials i econòmics del present, partint del fructífero enllaç entre les ciències econòmiques i les empresarials, però també des d’una mirada sociològica. Els últims títols de la col·lecció són La ciutat i el consum després de la globalització. Perspectives internacionals del comerç urbà, editat per Lluís Frago Clols, Carles Carreras Verdaguer i Sergi Martínez Rigol, y Decisions, preferències i heurístiques. Una introducció a la psicologia econòmica, de Pere Mir i Artigues. 

Cèsar Carreras Monfort (ed.), doctor en Història Antiga per la Universitat de Barcelona i en Arqueologia per la Universitat de Southampton, és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment dirigeix les excavacions del foro romà de Llívia i participa en les de Puig Castellar (Biosca) i del castell de Cervelló. 

Jaime Molina Vidal (ed.), catedràtic d’Historia Antigua de la Universidad de Alacante, desenvolupó sus estudios posdoctorales en la Universidad de Perugia. Ha dirigit excavacions arqueològiques nacionals (Elx, vila romana d’El Albir, Portus Ilicitanus —Santa Pola— i illa del Portitxol) i internacionals (vila de Rufi i Amiternum), i dirigeix el grup Patrimoni Virtual. 

Oriol Olesti Vila (ed.), professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborador docent de la Universitat Oberta de Catalunya, ha estat investigador posdoctoral a la Universidad de Franco Condado e investigador convidat (visiting scholar) a la Universitat d’Oxford. Ha impartit docència en diferents universitats europees i dirigeix projectes d’història antiga i arqueologia d’àmbit nacional. 

Víctor Revilla Calvo (ed.), catedràtic d’Història de l’Antiga Universitat de Barcelona, ha impartit docència en universitats i institucions científiques nacionals i estrangeres. Dirigeix diversos projectes d’arqueologia a Catalunya i Andalusia i ha participat en projectes d’investigació a Itàlia, Túnez, Líbia, Alemanya i Grècia.