- El president Illa i la consellera Martínez Bravo han presentat aquest migdia l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2025–2030
- El document estableix set eixos d’actuació en l’àmbit de prestacions, educació, alimentació, salut, habitatge, ocupabilitat i avaluació i transparència
- El cap de l’Executiu ha destacat que és “una política de país, integral, amb l’objectiu que “la Catalunya de la pròxima dècada assoleixi la mitjana europea en desigualtat”
El Govern ha presentat aquest dilluns l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2025-2030 i el Pla d’acció 2025, una iniciativa que situa la infància com a prioritat de país i té com a objectiu trencar el cercle intergeneracional de la pobresa, que afecta actualment gairebé 470.000 infants i adolescents.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, han explicat aquest matí la posada en marxa de l’Estratègia en un acte a la Fundació Maria Raventós, al barri de Gràcia de Barcelona.
En el transcurs de l’acte, el president ha defensat que l’estratègia de lluita contra la pobresa “és una política de país, integral, que assumeix tot el Govern”, i que vol esdevenir un “canvi substancial i estructural”. “Quan projectem la Catalunya de la pròxima dècada també tenim l’ambició d’assolir la mitjana europea en desigualtat, com a mínim”, ha assegurat Illa.
Segons les darreres dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de 2024, el 34,7% dels infants i adolescents viuen en risc de pobresa o exclusió social. La taxa de pobresa severa arriba al 14%, i un 11,4% pateix privació material o social severa. Aquesta realitat impacta especialment en llars monoparentals, famílies d’origen migrant, infants amb discapacitat i aquells que viuen en zones d’elevada vulnerabilitat.
Davant aquestes xifres, el cap de l’Executiu ha defensat que Catalunya ha de ser “un país exemplar socialment”, igual com ho és en molts altres àmbits, i per aquest motiu “també ha de liderar la lluita contra les desigualtats i augmentar la cohesió social del país”. Illa ha assegurat que aquesta no és una política fàcil d’implementar, però ha defensat la necessitat de “fer polítiques públiques amb el coratge de reformar-les perquè donin bons resultats”.
Per la seva part, la consellera Martínez Bravo ha assegurat que “la pobresa infantil és una realitat que no podem acceptar, ens interpel·la a tota la societat, i li hem de donar una resposta contundent, decidida, amb un full de ruta clar”. I ha afegit la necessitat de “prioritzar aquelles polítiques que són més efectives i esdevindran canvis reals”.
Durant la seva intervenció, la consellera ha fet èmfasi en el primer dels set eixos de l’estratègia, el de prestacions i ajuts, i ha mencionat dues mesures concretes: la reforma de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) amb perspectiva d’infància i coordinada amb l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i el desplegament de tot el potencial de l’IMV-CAPI, el complement destinat específicament a la infància. “Estem assentant les bases de la creació d’un futur sistema de garantia d’ingressos amb estàndards al més alt nivell europeu que ens ha de poder permetre donar una solució efectiva a reduir les taxes de pobresa infantil”, ha conclòs.
El Govern ha donat continuïtat al marc general d’actuació que es va presentar el 2024 amb un document que revisa i desenvolupa aquest marc general i presenta un conjunt de mesures orientades a garantir les condicions mínimes de benestar i oportunitats perquè tots els infants puguin desenvolupar-se plenament. Ho fa establint prioritats d’actuació fonamentades en l’avaluació contínua i en l’evidència científica.
L’Estratègia s’ha elaborat amb la implicació de tots els departaments de la Generalitat, el Comitè Assessor —format per entitats i experts reconeguts— i la participació directa d’infants i adolescents dels Serveis d’Intervenció Socioeducativa i la participació del Consell Nacional dels Infants i adolescents de Catalunya.
El desplegament es farà mitjançant la governança compartida amb el Comitè Interdepartamental i el Comitè Assessor, així com la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Drets Socials i Inclusió que en liderarà el seguiment i la supervisió.
L’Estratègia 2025-2030 estableix els següents eixos estratègics:
- Eix 1: Prestacions i ajuts
- Eix 2: Educació, èxit escolar, lleure educatiu i llengua
- Eix 3: Alimentació saludable
- Eix 4: Salut
- Eix 5: Habitatge i pobresa energètica
- Eix 6: Ocupabilitat de les famílies amb infants a càrrec
- Eix 7: Eix transversal d’avaluació i transparència
El primer pas per desplegar l’Estratègia és el Pla d’Acció 2025, que mobilitza més de 700 milions d’euros i recull mesures concretes de tots els departaments implicats. Aquest document preveu la implantació d’un sistema de seguiment i avaluació, amb indicadors alineats amb els estàndards europeus, per mesurar l’impacte real de les accions i garantir la millora contínua.
El Govern preveu aprovar l’Estratègia i el Pla d’Acció mitjançant un Acord de Govern i ja ha iniciat la redacció del Pla d’Acció 2026-2030.