La Universitat Jaume I ha investit com a doctora honoris causa Jasone Cenoz, catedràtica de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat del País Basc, en un acte en el qual també s’ha investit els nous doctors i doctores que han realitzat els seus estudis i investigacions durant el passat curs.
La catedràtica de Filologia Anglesa de l’UJI Pilar Safont ha sigut l’encarregada de pronunciar la laudatio en la qual ha destacat algunes de les fites aconseguides per Jasone Cenoz i que l’assenyalen com «la investigadora més citada dins del multilingüisme educatiu, la qual cosa posa de manifest la seua àmplia i importantíssima contribució en aquest àmbit».
Així, Safont ha assenyalat que gràcies a les investigacions de Jasone Cenoz, que han tingut implicacions socials tant al País Basc com en altres comunitats plurilingües del món, «el monolingüisme imperant que s’amaga darrere els mètodes tradicionals d’ensenyament de llengües ha estat qüestionat, i s’han obert noves metodologies que afavoreixen i parteixen del plurilingüisme de l’alumnat».
Safont també ha posat en relleu l’estret vincle acadèmic que la uneix amb l’UJI des de fa més de 20 anys per la seua col·laboració amb el grup LAELA i el Màster MELACOM, i des de la vessant més personal, ha destacat «la seua passió pel treball ben fet, que contagia i implica tothom, i la seua generositat i modèstia».
A continuació, la nova doctora honoris causa per l’UJI ha impartit la lectio de la seua investidura en la qual ha reflexionat sobre el multilingüisme, «fonamental per a generar coneixement científic i per a contribuir a una societat millor informada», ha afirmat.
En primer lloc, ha fet un recorregut pel multilingüisme al llarg de la història amb exemples que van des de la inscripció de Behistun dels perses o la pedra de Rosetta, fins a la figura de l’humanista valencià i poliglota Joan Lluís Vives.
Sobre el multilingüisme actual, Cenoz ha explicat que ha adquirit major visibilitat per factors com ara la globalització, la mobilitat de la població o el reconeixement de les llengües minoritàries. «Parlem de diversitat lingüística i cultural atès que s’ha estés de manera notable en tots els àmbits de la societat i a més classes socials, professions i activitats socioculturals», ha apuntat.
Des de la perspectiva de la investigació en el camp de la lingüística aplicada, la catedràtica ha destacat algunes tendències que destaquen pels assoliments obtinguts i el seu impacte social i educatiu. Així, ha explicat que en l’adquisició d’una llengua addicional els monolingües i els bilingües no estan en igualtat de condicions, amb una evidència dels avantatges del multilingüisme. També ha fet referència a l’enfocament social de les llengües, on els parlants multilingües utilitzen recursos de totes les seues llengües quan aprenen llengües i comuniquen en el context social; el translanguaging pedagògic, un concepte que relaciona el coneixement previ de l’estudiantat amb la nova informació; o com la vitalitat de les llengües minoritàries contribueix al multilingüisme i aporta informació sobre més llengües.
Així mateix, Cenoz ha compartit algunes dades sobre el multilingüisme en les publicacions científiques. «S’estima que almenys el 95% de les publicacions científiques es realitzen en anglès, i té els seus avantatges com pot ser l’accés a la ciència, internacionalització o un major reconeixement científic, però també pot limitar l’impacte social de la investigació, suposar dificultats per a molts investigadors i investigadores i fins i tot crear problemes de contingut científic», ha afirmat.
Per últim, ha reflexionat sobre el futur del multilingüisme, especialment pel paper que pot jugar la intel·ligència artificial en temes com la traducció automàtica, que encara té les seues limitacions; l’estatus de les llengües minoritàries, on pot contribuir positivament o, per contra, fer que augmente la bretxa si el rendiment de les IA en aquestes llengües és inferior; o la investigació, amb reptes pel que fa a l’originalitat en la creació de textos o la possibilitat d’obrir nous camins, sobretot en anàlisi de dades i reconeixement de patrons.
Per la seua part, la rectora de l’UJI, Eva Alcón, ha volgut expressar en primer lloc la solidaritat de la comunitat universitària amb les víctimes i les seues famílies, i amb tota la població damnificada per la DANA a València.
En aquest context, Alcón ha fet dues reflexions. D’una banda, l’amenaça que suposa l’augment dels discursos negacionistes que poden calar en la societat per damunt de l’evidència científica i que contribueixen a la desinformació. «Això suposa no només un risc per a la ciència, sinó també per la democràcia», ha afirmat. D’altra banda, ha fet referència a l’altra cara d’aquest desastre, la de l’esperança i l’onada solidària que ha sigut «tot un exemple d’humanitat».
Pel que fa a la incorporació de la professora Cenoz com a doctora honoris causa, la rectora de l’UJI ha destacat que és una de les veus més influents a escala mundial en la investigació del multilingüisme i una «investigadora incansable i amb una manera d’entendre la investigació per a posar-la al servei de la societat». En aquesta línia, ha recalcat com Cenoz ha demostrat que «el multilingüisme no és un obstacle, sinó un avantatge cognitiu, social i cultural que enriqueix els individus i les societats, un valor del qual és molt conscient l’UJI».
Així, la rectora ha defensat «una ciència que tinga valor social, que es faça amb perspectiva ètica i amb vocació de servei públic, una ciència oberta, ciutadana i que genere confiança per tal de donar resposta als desafiaments socials, econòmics i ambientals». Per això, Alcón ha reivindicat la necessitat de fer un esforç col·lectiu de divulgació científica, amb la finalitat de preservar la racionalitat i el pensament crític en la societat.