L’experiència interior ha estat l’eix central de la segona sessió de Foros 2025, el cicle de conferències organitzat per UIC Barcelona School of Architecture, que enguany reflexiona sobre l’arquitectura sacra sota el lema “Principi, forma i conservació de l’arquitectura. El paradigma de l’arquitectura sacra”.
La jornada, presentada pel Dr. arquitecte Josep Lluís i Ginovart, catedràtic d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic de UIC Barcelona, juntament amb la Dra. arquitecta Cinta Lluís Teruel, professora de la Universitat, va reunir diversos experts en litúrgia, art i tecnologia a l’Aula Magna del Campus Barcelona per abordar l’espai religiós des d’una dimensió sensorial, simbòlica i contemporània.
Jordi-Agustí Piqué, prior benedictí de l’Abadia de Montserrat i doctor en Teologia, va obrir la jornada amb una intervenció en línia des de l’Abadia de Montecassino (Itàlia). En la seva ponència, “El discurs musical de l’espai sagrat”, va abordar l’arquitectura litúrgica des de la categoria del so.
Piqué va defensar que l’espai religiós ha de néixer del cant i la paraula, en lloc d’imposar una forma prèvia. “El temple no és una simple caixa de ressonància: és un cos sonor al servei del misteri”, va explicar. En aquest sentit, va analitzar els dissenys actuals que, segons ell, “redueixen l’església a una sala polivalent” i va subratllar la importància d’integrar l’orgue, l’ambó i el silenci com a parts essencials del llenguatge de l’espai sagrat.
Des de l’àmbit de les arts visuals, l’artista Javier Viver va presentar l’ambiciós projecte del monument contemporani al Sagrat Cor de Jesús, actualment en construcció a Boadilla del Monte (Madrid). Amb més de 37 metres d’alçada, l’escultura està concebuda com un temple habitable que incorpora elements tecnològics, lumínics i participatius.
“Volem que el visitant no només ho vegi, sinó que travessi l’experiència amb tots els sentits. Que descobreixi amb els ulls de Crist”, va afirmar Viver. L’artista va detallar com la forma interior del monument s’inspira en el Sant Sudari de Torí i es construeix amb tecnologia digital i intel·ligència artificial. A l’interior, un cor daurat descendeix a l’alba i s’eleva al capvespre, com a metàfora del batec diví. El projecte també aspira a esdevenir la seu d’un futur espai formatiu centrat en l’art, l’espiritualitat i la comunitat.
Per la seva banda, la Dra. Rosa M. Alsina, especialista en acústica arquitectònica, va oferir una ponència centrada en la relació entre la forma arquitectònica i la percepció sonora en els espais litúrgics. Va analitzar com els materials, la geometria i la disposició espacial influeixen en la qualitat acústica dels temples, modificant l’experiència sonora i espiritual dels fidels.
Alsina va destacar la importància d’una concepció acústica adequada, subratllant que el so en un espai sagrat no és un simple fons, sinó un element que pot estructurar la percepció del lloc i del ritu. En aquest sentit, va explicar com el disseny arquitectònic condiciona la propagació i percepció del so, transforma l’ambient i potencia la vivència del silenci i l’espiritualitat dins del temple.
La jornada va concloure amb una taula rodona en què els ponents van coincidir en la necessitat de recuperar una arquitectura sacra que no només aculli ritus, sinó que generi una experiència integral a través del cos, la llum, el so i la comunitat.
El cicle Foros 2025 finalitzarà el proper 21 de maig amb una nova sessió centrada en la conservació del patrimoni religiós i el simbolisme de la Sagrada Família com a obra oberta, en el context de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura l’any 2026.
Més informació sobre el cicle Foros 2025: